Abans d’esclatar la guerra un 28 de Juliol de 1914, Europa es trobava en un ambient de tensió, sobretot políticament entre les potències europees fet que va fer sorgir 2 blocs polítics, la triple aliança i la triple entesa i l’aïllament britànic de menys importància. L’esclat de la guerra va ser provocat per un cúmul de rivalitats i disputes entre les potències actuals de l’època les quals volien arribar a dominar Europa.
Per una banda Rússia i Àustria- Hongria rivalitzen per l’expansió de la zona dels Balcans, fet que va donar lloc a que Sèrbia, Romania i Bulgària es vinculessin amb els països corresponents per tal d’aconseguir l’hegemonia en aquella regió. Aquest conflicte juntament amb la qüestió d’orient, on l’imperi turc començava a estar en decadència va donar lloc a dues guerres balcàniques i una serbo-turca.
D’altra banda l’imperialisme continuava sent un fenomen molt present , Europa presenciava una cursa colonial entre les potencies (sobretot França, Anglaterra i Alemanya) on es disputaven els territoris Africans i Asiàtics, també Estats Units i Japó començaven a entrar en aquesta lluita pels territoris.
Aquesta situació de tensió va explotar amb l’assasinat a Sarajevo el 28 de Juny de 1914 de l’arxiduc Francisco Fernando, hereu del tro a Àustra-Hongria com a símbol de protesta. Un mes després, el 23 de Juliol, Àustria-Hongria donava un ultimàtum el qual va ser rebutjat per Sèrbia, i el 28 de juliol es declara la guerra. Arriba l’hora de les aliances europees.
Es evident que Europa i les seves respectives potències creien estar preparades per una guerra mundial, militarment disposaven d’un increment d’armes innovadores, armament modern, submarins, gasos... i s’utilitzava la defensa de la pàtria com un element per col·laborar en la guerra. Políticament, com s’ha dit abans, es vivia una rivalitat territorial provocada pels Balcans i el conflicte al Marroc, i fet important també, el desenvolupament econòmic i industrial que Alemanya havia viscut i que farà crear disputes amb França i Anglaterra, les quals ja havien competit anteriorment.
Una vegada es va produir i acabar la gran guerra (1914-1918), van arribar les conseqüències d’aquell fatal succés. A partir del final de la guerra es va haver de reconstruir Europa no només materialment sinó econòmicament, per això farà falta l’ajuda d’Estats Units que ajudarà i impulsarà l’economia mundial gràcies als crèdits i diners que donarà.
Des de finals del segle XIX la producció havia estat centrada en l’armament militar, ara les indústries tornaven als seus sectors habituals ja que la guerra havia acabat, 5 anys després Europa es recuperarà gràcies als centres de recuperació que havia creat amb ajuts econòmics. Demogràficament la natalitat baixarà, la guerra havia suposat la pèrdua de molts homes i els que havien sobreviscut, la majoria patien alguna malformació o estaven incapacitats fet que va fer que hi hagués una tendència a l’envelliment. Aquest mal estar social repercutirà en les persones i provocarà manifestacions i protestes.
L’any 1918 marcarà l’ inici de l’hegemonia d’Estats Units, ja que el president Wilson proposarà els seus 14 punts per tal d’arribar a una pau duradora que fos acceptada per tots els països. Wilson vol canviar les normes sobre el comerç, vol establir la llibertat de navegació, la igualtat entre relacions comercials... també parlava sobre les armes i nombrarà els problemes geogràfics fronterers. En conclusió, proposa una solució per tots aquests problemes.
Sorgirà com antecedent de la ONU una societat al 1920 anomenada societat de nacions la qual fracasarà, tot i així es duen a terme un seguit de tractats (Pau de París) que ajudaran o almenys intentaran establir la pau encara que d’una manera egoista. La pau serà imposada pels guanyadors i per això es planteja una venjança (per part dels vencedors) i fa que Europa continuï amb tensió fins la segona guerra mundial.
Alemanya es la que en surt més perjudicada ja que se la obliga a abandonar totes les seves colònies, deixar Alsàcia i Lorena i a desmilitaritzar-se. La guerra, per tant, crearà una Europa moderna amb la desaparició D’Àustria- Hongria, de l’absolutisme, la pèrdua de territoris alemanys, la formació de Iugoslàvia i Txecoslovaca i la desaparició de l’imperi Otomà.
Finalment, la guerra va suposar el canvi radical d'Europa. A partir d'aleshores Europa haurà de buscar altres alternatives a l'hora de reconstruir el futur, buscar objectius i intentar unir-se per sortir endavant. Les coses però, no seran com s'havia destijat i la segona guerra mundial apareixera per tornar a canviar-ho tot.
Com vaig dir en les primeres entrades, un cop ens acostessim a la recta final de l’activitat penjaria un esquema, trobat a internet, que, des del meu punt de vista, resumeix els pilars més importants que s’han anat explicant al llarg de tot el curs.
