Finalitza l'activitat

Avui finalitza l'activitat relacionada amb les TIC, ha estat una experiència agradable i entretinguda el poder compartir els coneixements que hem anat adquirint durant aquest semestre.

Espero que hagin estat d'ajuda les meves publicacions, fins una altra!!

Sintetitzem!!

Com vaig dir en les primeres entrades, un cop ens acostessim a la recta final de l’activitat penjaria un esquema, trobat a internet, que, des del meu punt de vista, resumeix els pilars més importants que s’han anat explicant al llarg de tot el curs.
Una visió panoràmica i precisa de la informació més rellevant d’aquesta assignatura.

Font d'informació: www.iesmartilhuma.org/departaments/CSocials/Santi/PortalHistoria/BLOC2/Documents/Doc.UD6AR_fina_IGM_mapa_concept..pdf

Arribem a la primera guerra mundial

Abans d’esclatar la guerra un 28 de Juliol de 1914, Europa es trobava en un ambient de tensió, sobretot políticament entre les potències europees fet que va fer sorgir 2 blocs polítics, la triple aliança i la triple entesa i l’aïllament britànic de menys importància. L’esclat de la guerra va ser provocat per un cúmul de rivalitats i disputes entre les potències actuals de l’època les quals volien arribar a dominar Europa.
Per una banda Rússia i Àustria- Hongria rivalitzen per l’expansió de la zona dels Balcans, fet que va donar lloc a que Sèrbia, Romania i Bulgària es vinculessin amb els països corresponents per tal d’aconseguir l’hegemonia en aquella regió. Aquest conflicte juntament amb la qüestió d’orient, on l’imperi turc començava a estar en decadència va donar lloc a dues guerres balcàniques i una serbo-turca.

D’altra banda l’imperialisme continuava sent un fenomen molt present , Europa presenciava una cursa colonial entre les potencies (sobretot França, Anglaterra i Alemanya) on es disputaven els territoris Africans i Asiàtics, també Estats Units i Japó començaven a entrar en aquesta lluita pels territoris.
Aquesta situació de tensió va explotar amb l’assasinat a Sarajevo el 28 de Juny de 1914 de l’arxiduc Francisco Fernando, hereu del tro a Àustra-Hongria com a símbol de protesta. Un mes després, el 23 de Juliol, Àustria-Hongria donava un ultimàtum el qual va ser rebutjat per Sèrbia, i el 28 de juliol es declara la guerra. Arriba l’hora de les aliances europees.

Es evident que Europa i les seves respectives potències creien estar preparades per una guerra mundial, militarment disposaven d’un increment d’armes innovadores, armament modern, submarins, gasos... i s’utilitzava la defensa de la pàtria com un element per col·laborar en la guerra. Políticament, com s’ha dit abans, es vivia una rivalitat territorial provocada pels Balcans i el conflicte al Marroc, i fet important també, el desenvolupament econòmic i industrial que Alemanya havia viscut i que farà crear disputes amb França i Anglaterra, les quals ja havien competit anteriorment.
Una vegada es va produir i acabar la gran guerra (1914-1918), van arribar les conseqüències d’aquell fatal succés. A partir del final de la guerra es va haver de reconstruir Europa no només materialment sinó econòmicament, per això farà falta l’ajuda d’Estats Units que ajudarà i impulsarà l’economia mundial gràcies als crèdits i diners que donarà.

Des de finals del segle XIX la producció havia estat centrada en l’armament militar, ara les indústries tornaven als seus sectors habituals ja que la guerra havia acabat, 5 anys després Europa es recuperarà gràcies als centres de recuperació que havia creat amb ajuts econòmics. Demogràficament la natalitat baixarà, la guerra havia suposat la pèrdua de molts homes i els que havien sobreviscut, la majoria patien alguna malformació o estaven incapacitats fet que va fer que hi hagués una tendència a l’envelliment. Aquest mal estar social repercutirà en les persones i provocarà manifestacions i protestes.

L’any 1918 marcarà l’ inici de l’hegemonia d’Estats Units, ja que el president Wilson proposarà els seus 14 punts per tal d’arribar a una pau duradora que fos acceptada per tots els països. Wilson vol canviar les normes sobre el comerç, vol establir la llibertat de navegació, la igualtat entre relacions comercials... també parlava sobre les armes i nombrarà els problemes geogràfics fronterers. En conclusió, proposa una solució per tots aquests problemes.

Sorgirà com antecedent de la ONU una societat al 1920 anomenada societat de nacions la qual fracasarà, tot i així es duen a terme un seguit de tractats (Pau de París) que ajudaran o almenys intentaran establir la pau encara que d’una manera egoista. La pau serà imposada pels guanyadors i per això es planteja una venjança (per part dels vencedors) i fa que Europa continuï amb tensió fins la segona guerra mundial.
Alemanya es la que en surt més perjudicada ja que se la obliga a abandonar totes les seves colònies, deixar Alsàcia i Lorena i a desmilitaritzar-se. La guerra, per tant, crearà una Europa moderna amb la desaparició D’Àustria- Hongria, de l’absolutisme, la pèrdua de territoris alemanys, la formació de Iugoslàvia i Txecoslovaca i la desaparició de l’imperi Otomà.

Finalment, la guerra va suposar el canvi radical d'Europa. A partir d'aleshores Europa haurà de buscar altres alternatives a l'hora de reconstruir el futur, buscar objectius i intentar unir-se per sortir endavant. Les coses però, no seran com s'havia destijat i la segona guerra mundial apareixera per tornar a canviar-ho tot.

El Patró Or

La convertibilitat de la moneda en or és el que va donar lloc a un nou sistema financer anomenat Patró Or. Les formes de pagament tradicionals començaven a esdevenir insuficients i calia buscar alternatives. Isaac Newton va crear aquest patró que es basava en l’estabilitat dels canvis en els mercats de divises i en els preus interiors tot gaudint de la convertibilitat i d’ una lliure circulació. Ara bé per entrar en aquests nou sistema calia disposar de grans reserves d’or i metalls preciosos, sinó estarien obligats a regir el sistema denominat patró plata (molt més abundant).

A més, els països del patró or havien de tenir:

-Un banc central amb tipus de canvi fixes
-una oferta monetària igual a les reserves d’or del banc central
-un govern que no exercís restriccions al or

No obstant, sobretot en èpoques de depressió econòmica, aquest sistema deixava entreveure grans mancances: en els països en subdesenvolupament, quan s’incrementaven les importacions baixava l’or i l’oferta monetària, per tant una gran baixada dels preus i la seva conseqüent deflació. I en els països desenvolupats, incrementar les exportacions significava augmentar la quantitat d’or i l’oferta monetària i en conseqüència augment dels preus i inflació (calia baixar el tipus d’interès).

Els països que mes gaudien del patró or eren els que es trobaven en procés expansiu ja que es garantien els tipus de canvi i l’estabilitat dels preus (característiques principals). Ara bé, la majoria de països van haver-se de decantar pel patró plata ja que no disposaven de suficients reserves d’or o d’un banc central.
No obstant, amb l’arribada de la primera guerra mundial el patró or va desaparèixer, explicació que esmentarem més endavant.

És evident que aquests sistema no podria esdevenir una realitat en l’actualitat. La quantia del diner canvia quasi bé diàriament ja que es un fet que depèn de molts factors externs. A més el patró or va poder suposar un canvi en el sistema financer però les seves restrictives característiques provocaven, sota el meu punt de vista, un estancament en l’economia.

Sorgeix l' economia internacional

La economia internacional va suposar un gran pas endavant, per això és important saber a que es degut aquest canvi i què va suposar realment. La gran mobilitat del Capital és la gran revolució en aquest període, però s’han de tenir en compte diferents aspectes complementaris.

La revolució industrial, com ja he dit anteriorment, va provocar un efecte dominó en la resta de països. Cada cop hi havia més països industrialitzats, per tant més comerç i en conseqüència més circulació de productes relacionats amb les indústries que lideraven el mercat. La migració que es va produir cap a Estats Units, sobretot a partir de 1850, va ser un factor clau en aquest període per tal de garantir una amplia xarxa de comerç. A més, la política comercial era una incertesa per a molts països: el proteccionisme i el lliurecanvisme es debatien en els pensaments d’aquests incipients empresaris i governs.

Entre 1840 i 1870 es va produir l’expansió del comerç més significativa, on Europa era el país més popular amb una gran diferencia entre els altres països. La millora d’infraestructures, la millora en la sanitat, així com l’avenç científic van ser punts claus per aquest progrés. I cal considerar l’estandardització com una de les tècniques més importants en aquest període.

És evident que el progrés de la humanitat va íntimament lligat al progrés del comerç. La relació entre els països, no només comercial sinó en també en àmbits socials, educatius...etc, és essencial per a un desenvolupament sostenible i igualitari. Si més no, així hauria de ser per tal de garantir una evolució positiva i per igual en tots els països (tots sabem que després no és així). L’aparició del comerç internacional, sota el meu punt de vista, va ser una gran revolució per a l’economia. Es va passar de petits mercats regionals o nacionals, a una amplia xarxa comercial que abastia grans indrets, proporcionant tots aquells recursos dels quals mols països no disposaven, és a dir, un intercanvi de necessitats a escala mundial. Això no només va suposar millorar l’economia, sinó poder assegurar una millora en les condicions de vida de les persones, per tant, augmentar el seu benestar social.

La Revolució Russa

La revolució Russa s’estudia de manera individual i exclosa del context del temari de l’assignatura. S’entén que és una part molt important de la historia mundial i que d’ella se’n deriven punts claus que expliquen grans moments històrics. Per aquest motiu la setmana passada varem fer la tercera prova-exàmen d’avaluació continuada on el tema principal era la URSS.

L’any 1905 hi va haver un intent de revolució a Rússia ja que, encara que fos la 5ª potència mundial, les seves condicions de vida eren inadmissibles per l’època en que es trobaven. La pagesia patia unes condicions de vida miserables i l’organització política era nefasta. A més, els impostos eren cada cop més elevats i la població necessitava canvis.
La primera guerra mundial va accelerar el procés ( endarreriment tècnic, econòmic, derrotes militars...), donant lloc a la primera revolució a St. Petersburg, creant una república burgesa que va fracassar i va donar pas a la Revolució d’Octubre amb Lenin al capdavant.

http://cbasehistoria1.blogspot.com/2008/02/la-revolucin-rusa-de-1917.html

El règim de Lenin es caracteritzava per:
· Socialització econòmica
· Liquidació de la guerra (pau amb Alemanya)
· Dictadura del proletariat.

Lenin va començar a introduir al país una sèrie de canvis revolucionaris que cridaven l’atenció de molts dels ciutadans. Al principi, tot semblava anar perfectament però després començaran arribar els problemes. El nou gobern de Lenin va crear el Consell Suprem de l’Economia per tal d’organitzar millor la producció, com també va repartir la indústria en “Glavkis” (departaments sectorials).
Sens dubte, el decret sobre la terra va esdevenir un gran canvi:
· Abolició de la propietat privada. Ara tot passava en mans dels soviets els quals ho repartirien entre aquells que treballessin la terra amb família, sense assalariats.
Al final aquesta organització va acabar sent un fracàs: la producció queia en picat, la tensió augmentava cada cop més entre els ciutadans i el malestar no havia decaigut. Per tant, calia buscar una solució eficient encara que s’haguessin d’abandonar els ideals igualitaris. La NEP (nova política Econòmica) va aconseguir el ressorgiment de Rússia, arribant a la segona Guerra Mundial com la tercera potència mundial.

Des del meu punt de vista opino que Rússia va pecar d’ingenuïtat i utopia. Es evident que tothom ha de tenir les mateixes oportunitats al llarg de la vida, o així hauria de ser. Com tothom ha de tenir els mateixos drets que deures, però no tothom vol assumir les responsabilitats de la mateixa manera. Hi haurà gent que li agradarà manar, liderar, posar-se al cap davant i dirigir a les persones per aconseguir un fi. En canvi, d’altra gent prefereix rebre ordres, fer el seu treball i en acabar la jornada laboral anar-se’n cap a casa. Es per aquest motiu que existeix el capitalisme, les diferències salarials, laborals... sempre i quan siguin honrades i justes (és a dir, que tothom que treballa d’una determinada manera desitja que així sigui). El que vull dir és que el govern ha d’intentar que tothom pugui gaudir de les mateixes oportunitats, però no obligar a viure-les o imposar-les.

II cercle de difusió

El segon cercle de difusió de la industrialització es concreta amb unes característiques diferents. Encara que al 1870 també van iniciar el seu procés industrial la seva economia era bàsicament agrícola i el escàs factor de capital dificultava el procés. En aquest cas, els països protagonistes eren els que envolten el que anomenen l’Europa central, un cercle que enllaçava Rússia, els Balcans, Escandinava, Portugal i Espanya.

La principal raó d’aquest endarreriment era la incapacitat de desprendre’s d’organitzacions polítiques, socials i agràries tradicionals que els feia arrelar-se més a aquesta situació, a més, el baix nivell d’educació que s’assolia en aquests països evidenciava la poca preparació per obrir-se a un mercat exterior. D’altra banda, la situació geogràfica i la disponibilitat de matèries primeres era molt irregular, no tots estaven abastits en la mateixa qualitat ni quantitat (Els països Escandinaus disposaven d’una gran quantitat de fusta), però en termes generals hi havia una carència de matèries primeres.

Per tant, per poder arribar a crear aquest segon cercle de difusió, es van implantar dos mesures molt importants. Per un costat, l’acceptació de la necessitat d’industrialització del país: sobretot Japó i Rússia, dos països molt importants en l’economia mundial actual, i per l’altre costat, l’apoderament del lliurecanvisme.

Actualment les potències mundials pertanyen tant a països de la primera difusió com de la segona. És evident que Estats Units és la potència per excel·lència, però a poc a poc la Unió Europea i, evidentment, Japó s’estan aproximant als índexs que EUA registrava fa uns anys; Tant sols cal observar la depreciació que va sofrir el dolar un cop implantat l’euro (que no deixa de ser una política governamental per fortificar l’economia europea). A més, penso que Rússia seria molt més forta econòmicament si les situacions polítiques haguessin estat unes altres al llarg de la seva historia (tema que ja s’està tractant a classe).