La primera guerra mundial va accelerar el procés ( endarreriment tècnic, econòmic, derrotes militars...), donant lloc a la primera revolució a St. Petersburg, creant una república burgesa que va fracassar i va donar pas a la Revolució d’Octubre amb Lenin al capdavant.
http://cbasehistoria1.blogspot.com/2008/02/la-revolucin-rusa-de-1917.html
El règim de Lenin es caracteritzava per:
· Socialització econòmica
· Liquidació de la guerra (pau amb Alemanya)
· Dictadura del proletariat.
Lenin va començar a introduir al país una sèrie de canvis revolucionaris que cridaven l’atenció de molts dels ciutadans. Al principi, tot semblava anar perfectament però després començaran arribar els problemes. El nou gobern de Lenin va crear el Consell Suprem de l’Economia per tal d’organitzar millor la producció, com també va repartir la indústria en “Glavkis” (departaments sectorials).
Sens dubte, el decret sobre la terra va esdevenir un gran canvi:
· Abolició de la propietat privada. Ara tot passava en mans dels soviets els quals ho repartirien entre aquells que treballessin la terra amb família, sense assalariats.
Al final aquesta organització va acabar sent un fracàs: la producció queia en picat, la tensió augmentava cada cop més entre els ciutadans i el malestar no havia decaigut. Per tant, calia buscar una solució eficient encara que s’haguessin d’abandonar els ideals igualitaris. La NEP (nova política Econòmica) va aconseguir el ressorgiment de Rússia, arribant a la segona Guerra Mundial com la tercera potència mundial.
Des del meu punt de vista opino que Rússia va pecar d’ingenuïtat i utopia. Es evident que tothom ha de tenir les mateixes oportunitats al llarg de la vida, o així hauria de ser. Com tothom ha de tenir els mateixos drets que deures, però no tothom vol assumir les responsabilitats de la mateixa manera. Hi haurà gent que li agradarà manar, liderar, posar-se al cap davant i dirigir a les persones per aconseguir un fi. En canvi, d’altra gent prefereix rebre ordres, fer el seu treball i en acabar la jornada laboral anar-se’n cap a casa. Es per aquest motiu que existeix el capitalisme, les diferències salarials, laborals... sempre i quan siguin honrades i justes (és a dir, que tothom que treballa d’una determinada manera desitja que així sigui). El que vull dir és que el govern ha d’intentar que tothom pugui gaudir de les mateixes oportunitats, però no obligar a viure-les o imposar-les.
